La veritat és que ningú amb certesa, podrà en molts anys, fins que sorgeixi una nova llum; contestar les anteriors preguntes i satisfer un sentit anhel de tots els Maçons del món.

 

La teoria que gaudeix d'un consens més ampli entre els historiadors de la Francmaçoneria fa derivar directament la Francmaçoneria especulativa de la Francmaçoneria operativa. És a dir, les antigues confraries o guildes d'artesans picapedrers (que és el que significa "maçó") que anirien progressivament incorporant, per motius que no acaben de ser clars, a persones que no practicaven o treballaven l'ofici de picapedrer. Serien aquests els primers Francmaçons especulatius. Amb el pas del temps.

 

Per tant, podem dir que la Maçoneria va néixer de la crisi que van sofrir els constructors de l'edat mitjana davant la successió d'estils arquitectònics. En aquests temps els constructors que s'agrupaven en fraternitats bastant compactes i davant la falta d'ingressos i contractes van començar a admetre a persones influents que, a canvi de diners, rebien els beneficis que una societat fraternal proporcionava en aquests anys (protecció, llibertat d'expressió i, sobretot, coneixement).

 

Quan aquests gremis van començar a evolucionar, a construir grans edificis i catedrals, van anar prenent consciència del poder que significa el coneixement i així sorgeix per transformació, el concepte de llibertat, perquè ells van aconseguir, malgrat que en aquella època la veu del senyor feudal o del príncep era la llei que calia obeir-se cegament, poder discutir termes amb aquests patrons fent que naixés el concepte de llibertat, mentre els altres eren vassalls absoluts d'aquestes potestats terrenals.

 

Les Lògies eren posseïdores de tradicions pròpies i secretes tècniques exclusives, que es comunicaven només als afiliats o adeptes després d'un aprenentatge llarg i sever.

 

Aquest gremi de picapedrers, estava dividit, pels seus coneixements, en tres graus que encara avui conservem: Aprenents, Companys i Mestres i prenem d'aquella època dels constructors, les eines de l'obra de paleta com a emblemes del treball maçònic amb el qual els obrers de llavors perfeccionaven els seus coneixements.

 

Aquestes Lògies que, com hem dit abans, amb el caminar del temps haurien admès a personatges aliens a la construcció, aquests, una vegada desaparegudes les associacions professionals haurien aprofitat l'estructura antiga per a formar la nova Maçoneria amb membres pertanyents a les classes elevades i instruïdes, naixent així la Maçoneria especulativa.

 

Va ocórrer en 1717 a Anglaterra, que la Maçoneria especulativa es va constituir com una fraternitat liberal, filosòfica i altruista. Conduïda de la mà d'un grup de francmaçons, desvinculada de la Francmaçoneria dels seus orígens com a confraria d'artesans picapedrers (la Francmaçoneria operativa). Es federen quatre lògies i creen la Gran Lògia de Londres i Westminster, les lògies de Londres començarien a estar majoritàriament compostes per francmaçons especulatius. Seria en aquesta etapa quan es faria el salt cap a la Francmaçoneria que coneixem actualment.

 

Una vegada establerta a Anglaterra la Gran Lògia va instal·lar lògies o tallers en tota Europa, a França el seu primer Taller denominat "Amistat i Fraternitat" en 1721, la "Matritense" a Espanya en 1728. També són d'origen anglès les associacions maçòniques alemanyes anteriors a 1738 que es van reunir en la Gran Lògia dels Tres Globus de Berlín en 1744 i un llarg etc.

 

Aquest concepte evoluciona a partir de llavors i en 1723, any en què Anderson redacta la Constitució Maçònica, la idea de llibertat es converteix en la pedra angular de la Institució i aquesta s'obre per a recollir en el seu si a tots els homes lliures que vulguin sumar-se a la tasca de redempció humana que fomenta i propaga, independentment de l'activitat laboral o condició socioeconòmica dels aspirants, amb l'única condició de ser lliurepensadors i adherir-se als principis de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat.