El Ritu d'Emulació és un ritu que vol ser senzill, pur, basat únicament en la simbologia de l'art dels constructors, desproveït d'afegits i artificis.

 

El germà iniciat en el Ritu d'Emulació es caracteritza per una especial inclinació al coneixement i domini del mateix Ritual, atès que és aquest el que dibuixa el marc i contingut de les Tingudes. Es pot definir aquest Ritu com a intimista, ja que és a través de la pràctica i l'estudi del Ritual que l'Iniciat incorpora i reflexiona sobre els molts missatges continguts en els textos d'obertura i tancament dels «Treballs» de la Lògia, així com en els textos corresponents a les cerimònies d'iniciació, passi el segon grau de Company i elevació al tercer grau de Mestre.

 

El Ritu d'Emulació traça un camí a practicar, al principi i aparentment, sense l'ajuda exterior de l'anàlisi i explicacions provinents dels altres germans. Cal viure el Ritual i les Tingudes. El treball maçònic es representa com un psicodrama que deixa una profunda empremta en la ment i cor del germà, sempre que estigui receptiu. A vegades pot resultar desconcertant o difícil aquest camí per al germà que espera obtenir explicacions dels més antics, en considerar-los més experimentats. Se'l pot ajudar a identificar una part dels «Landmarks» ( els Antics Deures, Usos i Costums) que haurà de mantenir, però el camí és individual i personal, la qual cosa exigeix un esforç introspectiu i d'autocrítica intimista als maçons que practiquen el Ritu d'Emulació.

 

La progressió d'Aprenent a Mestre es funda en la comprensió, en el silenci interior i en el coneixement profund de les eines del grau. L'accent es posa en el treball personal de la pedra bruta, símbol del compromís moral i el seu perfeccionament.

 

A diferència d'altres Ritus, no tot el treball maçònic es fa exclusivament durant la Tinguda. En el Ritu d'Emulació cobra una excepcional importància l'àgape fraternal que segueix a la Tinguda Oberta i que, de fet, no conclou fins que se celebra l'últim brindis o «Brindis del Retejador o Tailer». L'àgape forma part de la Tinguda i, per tant, té les seves pròpies regles. El seu marc exterior són els brindis i l'ordre establert de l'ús de la paraula de cada germà. El marc interior el conformen les paraules que aquell pronuncia, sota la direcció del Director de Cerimònies i d'acord amb el Venerable Mestre. Durant l'àgape, tot membre de la Lògia pot i ha d'aportar opinions i reflexions susceptibles d'enriquir als altres. No hi ha indicacions prèvies sobre els temes dels «Treballs» en l'àgape, però poden significar, ben portats, una gran ajuda per a orientar als Germans en el camí de ser un bon maçó.