La maçoneria especulativa arriba França sobre 1725 portada pels emigrants britànics que fugien de les persecucions polítiques i religioses. Porten amb ells el ritual que empren els maçons anglesos en aquesta època, es tracta del ritual de la Primera Gran Lògia maçònica creada en 1717. És, doncs, la traducció en llengua francesa del ritual anomenat dels Moderns, aquell que practiquen els maçons que juntament amb James Anderson van crear la Primera Gran Lògia, el que es difondrà a França durant el segle XVIII. Aquest és, d'altra banda, l'únic ritual conegut per als graus de la maçoneria simbòlica en els seus orígens i que serà anomenat més tard Ritu francès.

 

Durant la segona meitat del segle XVIII es va produir a França una eclosió de nous sistemes i graus maçònics. Quan la profunda reorganització de la Primera Gran Lògia francesa acaba en 1773 amb la seva transformació en el Gran Orient de França, aquesta va haver de referir-se també a la qüestió dels rituals.

 

Ja des de la seva segona assemblea, el 27 de desembre de 1773, el Gran Orient de França havia establert una Comissió encarregada d'estudiar els rituals que anaven emprant-se per les Lògies, a fi de salvaguardar la regularitat d'aquests. Aquest treball culminarà amb la votació en els anys 1780 i la posterior impressió en 1801 dels quaderns dels tres graus simbòlics sota el títol de Regulador del Maçó.

​

El text del Regulador del Maçó es caracteritza per la seva gran fidelitat als rituals originals divulgats entre 1740-1760. A partir d'aquesta època el Regulador del Maçó serà considerat com el text de referència per al Ritu francès.

 

A causa de la puresa del seu origen i a la bellesa de les seves cerimònies, El Ritu Francès o Modern s'ha estès pel món i es pot gaudir de la seva presència no sols a Europa sinó també a Àfrica i Amèrica, principalment al Brasil.

​

En la Gran Logia de España es treballa el Ritu Francès o Modern, en la seva puresa original i dins de la més estricta tradició iniciàtica.