El mes de novembre passat es van complir quaranta anys des de la fundació de la Gran Logia de España, i creiem convenient compartir breument aquest esdevenir històric que ens ha portat fins a aquest moment.
Durant la dictadura franquista, gairebé quaranta anys, es va produir el període històric més fosc per a la maçoneria al nostre país. Posteriorment, amb l'arribada de la democràcia, el 19 de maig de 1979, l'Audiència Nacional anul·lava una resolució del govern del moment de 7 de febrer, que declarava il·legal a l'Associació Gran Oriente Español (Maçoneria Espanyola Simbòlica Regular).
D'aquesta manera, la maçoneria espanyola tornava així a ser un actor de ple dret de la societat espanyola.
La dictadura no va poder acabar amb la Maçoneria
Quaranta anys abans, l'1 de març de 1940 es va promulgar la llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, però l'activitat maçònica va seguir en l'exili. El Gran Oriente Español havia sobreviscut en l'exili a Mèxic, gràcies a l'hospitalitat de la Gran Lògia "Valle de México", i en la propera França, sobretot en el sud. No obstant això, la maçoneria havia pogut treballar lliurement en sòl espanyol dins de les bases militars nord-americanes que es van posar en funcionament entre 1957 i 1959 gràcies als pactes amb el govern dels EUA.
En un curt termini de temps, els maçons nord-americans presents a Torrejón van fundar un club maçònic denominat High Twelve, la qual cosa ràpidament es va ampliar a la resta de les instal·lacions fins que va haver-hi suficients Mestres Maçons perquè poguessin fundar-se les primeres lògies auspiciades per la Gran Lògia Nacional de França (GLNF). En concret, es van fundar almenys quatre lògies: la "George Washington" número 69 de la Base Aèria de San Pablo, a Morón de la Frontera, Sevilla (1960), la lògia "Liberty" número 70 en la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, Madrid (1960), la lògia "Pirineens" número 77 de la Base Aèria de Saragossa (1962) i la lògia de la Base Naval de Rota, que va treballar sota la patent de "John J. Kestly" número 60 que havia treballat en Kenitra (el Marroc).
Tan aviat com va ser possible, el retorn dels exiliats va permetre la recuperació dels treballs maçònics. Luis Salat i Gusils, simbòlic Bolívar, i Miguel Cabra, des de Barcelona es van marcar com a objectiu la creació d'una obediència espanyola que fos "regular d'origen". Contacten amb la GLNF, i s'integren en una lògia de Perpinyà. Quan el nombre de maçons espanyols és suficient, es creen dues lògies a Perpinyà i una altra clandestina a Barcelona, el 14 de maig de 1977, anomenada Sant Joan de Catalunya número 208 sota la jurisdicció de la Gran Lògia Provincial d'Occitània. Posteriorment, en 1980, es crea a Madrid la primera lògia anomenada Concòrdia núm. 257, sent la quarta en el territori espanyol.
Consagració de la G.L.E.
El 16 de juny de 1980 les quatre lògies citades formen la Gran Lògia de Districte d'Espanya, sota la GLNF, sent Luis Salat el seu primer Gran Mestre. Dos anys després, el 17 de juny de 1982 se sol·licita al Gran Mestre de la GLNF la constitució de la Gran Logia de España, la qual cosa es produeix el 2 de juliol de 1982.
Les deu lògies espanyoles de la GLNF que, en aquest moment, a més de les anteriors, eren: "Fraternitat Universal" a Madrid, "Guillem de Montrodón" a Saragossa, "La Matritense" a Madrid, "Germaníes" a València, "Ramon Llull" a Palma i "Fidelitas" a Barcelona) passen a formar la GLE, que finalment serà consagrada el 6 de novembre de 1982, a Madrid. I la primera Gran Assemblea Ordinària anual es duu a terme el 19 de març de 1983.
Posteriorment, en el 2001, el Gran Oriente Español i La Gran Logia de España s'uneixen, quedant així unides la història i la tradició espanyola amb la maçoneria regular.
Font: El Oriente, newsletter de la G.L.E- G.O.E.