Es caracteritza pel seu aspecte aparentment contradictori. Cristià, però sense dogma. Penetrat per una doctrina, però respectuós de la més completa llibertat de consciència. Es proposa aprofundir en l'esperit cristià, però fora de qualsevol institució confessional o eclesiàstica, gràcies al mètode maçònic aplicat progressivament en l'ensenyament i en la recerca segons l'analogia simbòlica.

 

Sense entrar en els detalls, la doctrina del RER tracta sobre el destí humà i les seves relacions amb l'Etern. Inspirada per Martínez de Pasqually, autor del «Tractat de la Reintegració dels Éssers», es transmet en els rituals i símbols propis del RER.

 

Una altra particularitat del RER, és que es compon de quatre graus simbòlics (i no de tres com en els altres Ritus maçònics), Aprenent, Company, Mestre i Mestre Escocès de Sant Andreu, i d'una Ordre Interior composta d'un grau probatori, Escuder Novici, que desemboca, si l'Escuder Novici ha complert bé amb el seu treball, en la seva Armadura com Cavaller Benefactor de la Ciutat Santa (CBCS), que és l'últim grau del RER.

 

L'objectiu del Règim Escocès Rectificat

 

El Règim Escocès Rectificat té com a objectiu la millora individual, moral i espiritual, a través del treball que cada home ha de fer sobre si mateix. Advoca per la beneficència activa i il·luminada cap a tots els homes, qualsevol que sigui el seu origen, les seves opinions o/i la seva situació social.

 

La substància del seu pensament, reflexions i símbols, que poden interpretar-se maçònicament, s'il·lustra en els rituals. Els rituals del RER ofereixen itineraris al viatge interior, que empenyen cap a hom mateix recordant de manera impactant el «Converteix-te en qui ets».

 

Igual que els Cavallers del Temple, que volien protegir els pelegrins que es dirigien a Jerusalem, el règim RER és una invitació constant a defensar la tradició humanitària davant el pur materialisme, l'utilitarisme vil, l'egoisme fred i l'arbitrarietat.

 

L'origen del Règim Escocès Rectificat

 

La dissolució de l'Orde del Temple durant el Concili de Vienne (1311-1312) i el tràgic final en la foguera del seu Gran Mestre, Jacques de Molay (1240 a 1244-1314) i del Preceptor de Normandia Geoffroy de Charnay (1251-1314) en 1314, van marcar el final oficial dels templers.

 

No obstant això, no tots els cavallers, germans i servents templers van ser executats, molts d'ells van tornar a la vida civil o van ser acollits per altres ordes religiosos a Anglaterra, Espanya, Portugal i Escòcia. Així va néixer la llegenda de la subsistència secreta de l'ordre.

 

En 1738, el Cavaller Ramsay (Andrew Michael Ramsay, 1686-1743), escocès i catòlic, membre de la Royal Society, jacobita convençut, va donar un famós discurs a París sostenint que la maçoneria tenia les seves arrels en l'Orde del Temple i que els seus principis es van conservar a Escòcia. L'ideal templer, encara que històricament poc fundat, va trobar terreny fèrtil en diversos països, la qual cosa va conduir a la creació de lògies organitzades segons aquest model. El sistema més significatiu va ser creat en 1751 per iniciativa de Karl Gotthelf, baron von Hund und Altengrotkau (1722-1776), qui va fundar a Alemanya una maçoneria cavalleresca, l'Estricta Observança, el propòsit de la qual era la restauració de l'Orde del Temple.

 

En menys de 30 anys, gairebé totes les lògies alemanyes i molts tallers europeus es van unir a aquest nou sistema. Per a 1780, el sistema tenia al voltant de 10.000 membres a Alemanya, inclosos al voltant de 1.500 en l'Ordre Interior. Va ser el més poderós dels sistemes maçònics a Europa continental.

 

El final de l'Estricta Observança Templera

 

En 1760, Jean-Baptiste Willermoz va fundar en Lyón la Gran Lògia dels Mestres Regulars de Lyón, agrupant tres lògies de Sant Joan. Aquestes últimes, en aquest sistema, estaven organitzades en tres graus blaus o de Sant Joan i quatre alts graus. Va tenir un gran atractiu i ràpidament va augmentar el nombre de membres.

 

Durant el Convent Nacional de les Galias celebrat en Lyón al novembre i desembre de 1778, els delegats van reduir el nombre de graus a sis, a saber, els tres graus de Sant Joan, el quart grau de Sant Andreu i els 2 graus de l'Ordre Interior, és a dir, el d'Escuder Novici i el de Cavaller Benefactor de la Ciutat Santa. El Règim Escocès Rectificat havia nascut. Els rituals van ser reformats i es van adoptar dos nous Codis, totes dues obres molt importants de Jean-Baptiste Willermoz.

 

A Alemanya l'Estricta Observança va acabar per diluir-se, però va contribuir a la formació d'altres Ritus Maçònics d'inspiració templera, els anomenats «Ritus de Gottorp», ja que els seus inspiradors es reunien en aquest palau del nord d'Alemanya. Aquests Ritus, a més del RER, són els de Zinnendorf, Schroeder i Suec.

 

El naixement del Ritu Escocès Rectificat

 

En 1782, en el Congrés de Wilhelmsbad, els representants de les Províncies de l'Estricta Observança van decidir reconèixer, per a tot el seu sistema, les reformes de Lyón. A més, la filiació templera, considerada històricament no provada, s'abandona expressament, només es conserva la referència espiritual a l'Orde del Temple. 

 

El duc Ferdinand de Brunswick-Lunebourg es va convertir en el Gran mestre General de l'Ordre. Juntament amb el també príncep Charles de Hesse-Cassel organitzen una sèrie de trobades al Castell-Palacio de Gottorp (situat a la ciutat de Schleswig, en una illa en el Schlei, a uns 40 km de la mar Bàltica, en l'Estat federat alemany de Schleswig-Holstein) entre persones molt interessades per l'herència esotèrica templera i que van ser, a més, la llavor d'altres ritus d'inspiració templera, i per tant cristiana, com els anteriorment esmentats: Ritu de Schroeder, Ritu Suec i Ritu de Zinnendorf.

 

Ara «rectificat», el sistema pren el nom de «Règim Escocès Rectificat» (RER). Es va dividir, com l'Orde del Temple, en nou províncies. A Espanya li corresponen la Iª i IVª Províncies (Aragó i Lleó), i estan conformades en el Gran Priorat Rectificat d'Espanya (GPRE).

 

El gran creador i inspirador del Règim Escocès Rectificat (RER) va ser Jean-*Baptiste Willermoz (1730-1824) natural de Lyón (França). 

 

Parlar de Jean-Baptiste Willermoz és parlar d'un maçó d'una envergadura excepcional, dels quals no es troben molts en un segle. És, sense cap dubte, una de les personalitats més eminents i més considerables de la història de la Maçoneria i que va exercir sobre la seva evolució una influència determinant. Veritable pare fundador del Règim Escocès Rectificat, va ser l'arquitecte en cap d'un edifici que encara subsisteix fermament, malgrat les sorprenents vicissituds per les quals ha passat des de la seva fundació en 1782. 

 

El RER contempla a l'home com un tot: el seu passat, el seu present i el seu avenir. La seva manera de veure-ho és relatiu al mateix ser de l'home, és una concepció ontològica. Una concepció que abraça la totalitat dels temps de principi a fi, i que s'anticipa, en més de cent anys, a René Guénon (1866-1951) en tant que comporta la idea d'una Revelació primitiva sortida d'una Iniciació primordial, de la qual la iniciació maçònica no és més que una modalitat: idea al seu torn exposada per Joseph de Maistre (1753-1821) en la noció de «cristianisme transcendent» i que expressa així en la seva Memòria al Duc de Brunswick:

 

«La veritable religió té més de divuit segles: va néixer el dia en què van néixer els dies. Remuntem-nos a l'origen de les coses, i demostrem per una filiació incontestable que el nostre sistema aporta al dipòsit primitiu els nous dons del Gran Reparador».

 

A Estrasburg tant els germans Bernard-Frédéric (1752-1831) i Jean-Frédéric (1780-1850) barons de Turckheim com Rodolphe Saltzmann (1749-1820) també van jugar un paper decisiu en la creació del Règim Escocès Rectificat. Tots ells, inclòs Jean-Baptiste Willermoz, van ser deixebles del gran mestre Joaquín de les Cases Martínez de Pasqually autor de l'obra «Traité sud la Réintégration donis Êtres dans leur première propriété, vertu et puissance spirituelle divine» («Tractat de la Reintegració dels Éssers a les seves primeres Propietats, Virtut i Potència espirituals divines»), probablement una de les principals obres de Càbala cristiana, fundador i Gran mestre de la «Ordre dones Chevaliers Maçons Élus Coëns de l’Univers» («Orde dels Cavallers Maçons, Sacerdots electes de l'Univers»).

 

Un altre gran inspirador del RER va ser Jacob Boehme, teòleg alemany, que va influir de manera decisiva sobre el pensament del qual fos deixeble i secretari de Martínez Pasqually, Louis-Claude de Saint-Martin, el Filòsof Desconegut, que durant els primers anys va ser un entusiasta col·laborador de Jean-Baptiste Willermoz.

 

El Ritu Escocès Rectificat es caracteritza per una coherència excepcional a causa de la idea extremadament precisa del resultat final buscat pels seus creadors en el segle XVIII, que van saber manejar amb gran habilitat materials simbòlics i rituals de diferents orígens per a donar a llum una obra homogènia pedagògica i iniciàtica.

 

De referència cristiana primitiva, és a dir, anterior als dogmes del Concili de Nicea I, el nostre Ritu obté les seves referències doctrinals i els seus valors, entre els quals destaca la superació de l'odi i de la venjança mitjançant la «Llei de l'Amor», i que es resumeix en la cèlebre frase: 

 

«Us dono un manament nou:

que us estimeu els uns als altres;

que, com jo us he estimat, així us estimeu també entre vosaltres»

(Jn 13 34)

 

La perspectiva esotèrica que ho acompanya transcendeix totes les concrecions particulars del fet religiós fora de tot dogmatisme, el seu propòsit és reunir el que està dispers i aspira a guiar a l'home cap a la unitat del Principi.

 

El Règim Escocès Rectificat practica una maçoneria viva, una maçoneria activa d'acord amb la realitat de la societat en la qual vivim.

 

El nostre objectiu principal és construir la nostra llibertat interior perquè puguem millorar.

 

Com a resultat, el Ritu Escocès Rectificat ha creat un sistema de valors al qual ens adherim.

 

Això ens permet elevar-nos cap a un pla espiritual reconeixent un Poder Superior.