EL RITU EN
FRANCMAÇONERIA

La Francmaçoneria sent una Ordre Iniciàtica, es recolza en Ritus les arrels dels quals ens venen dels temps més antics. El Ritu consisteix en el conjunt de regles i cerimònies constituint un tot, coherent i definit en diferents graus. Aprenent, Company i Mestre per exemple, per als tres que componen la Francmaçoneria 'blava' o Francmaçoneria Simbòlica.

 

El conjunt de Ritus maçònics ha estat codificat i ha evolucionat amb el temps per a correspondre amb l'evolució mateixa de les societats i homes que les componen. Els rituals defineixen així les pràctiques específiques de cada Ritu, per a l'obertura i tancament dels Treballs en Lògia, per exemple, en cada grau, així com les cerimònies particulars de cadascun d'aquests: Iniciació d'un profà, pas d'Aprenent a Company i elevació de Company a Mestre. Per tant, es pot dir que cada ritual i cerimònia componen el Ritu en el seu conjunt, dins de la Francmaçoneria Simbòlica.

 

Els Ritus maçònics no tenen jerarquia i no es podria dir com és millor que un altre. Cadascun d'ells correspon a una sensibilitat i una aproximació particular a la història de l'espiritualitat. Però sí que tenen tots en comú els principis fonamentals de la Francmaçoneria, com ara la Tolerància, l'amor de la Humanitat i la cerca de la veritat.

 

Les Lògies de la Gran Lògia d'Espanya practiquen principalment els següents Ritus:

​

1. Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.E.A.A.)

2. Ritu d'Emulació

3. Ritu de York

4. Ritu Escocès Rectificat (R.E.R.)

5. Ritu Francés

​​

 

Què és un Ritu?

La paraula llatina Ritus d'on s'ha pres la traducció, ritu significa 'una pràctica' o 'costum aprovat' o una 'observança exterior'. Vesio la deriva per transposició del grec, d'on procedeix i significa literalment 'una senda trepitjada', i, metafòricament, 'un costum de llarga durada'. Com a terme maçònic la seva aplicació és, per tant, aparent. Significa el mètode de conferir llum maçònica per una col·lecció i distribució de graus. És, en altres paraules, el mètode i ordre observats en el govern del sistema maçònic.

 

El sistema original de la Maçoneria Especulativa consisteix únicament de tres Graus Simbòlics. Tal era la situació de la Francmaçoneria l'any 1717, en el moment que es coneix a Anglaterra com a Renaixement de l'Art. Per consegüent, aquest va ser el Ritu original o pràctica aprovada, i d'aquesta manera va continuar a Anglaterra fins a l'any 1813, època en què es va efectuar la unió de les dues Grans Lògies, i en què "el Sant Arc Real" es va declarar que formava part del sistema.

 

Però en el continent europeu l'organització dels nous sistemes comença en una època anterior, i per la invenció dels quals es coneixen com a graus superiors es va establir una multitud de Ritus. Tots aquests estan d'acord amb un Ritu essencial i important. Van ser establerts sota la base dels tres graus simbòlics, els que en tot cas van constituir la base fonamental en la qual van ser establerts. El seu designi era l'expansió i desenvolupament de les idees maçòniques contingudes en aquests graus. Els graus d'Aprenent, de Company Maçó i Mestre formaven el pòrtic pel qual tot iniciat havia de passar que pogués obtenir entrada a l'interior del temple que havia estat erigit pels fundadors del ritu. Ells constituïen el text, i els graus superiors el comentari.

 

D'aquí prové la llei, que qualsevol que sigui la constitució i ensenyaments de qualsevol Ritu respecte als graus superiors que li són peculiars, sent els tres graus simbòlics comuns a tots els Ritus, el Mestre Maçó, en qualsevol dels ritus pot visitar i verificar la feina de casa en la Lògia del Mestre de qualsevol altre Ritu. Únicament fins després que ha passat el grau és quan el privilegi exclusiu de cada Ritu comença a exercir la seva influència.

 

Però hi ha hagut alguns d'ells que han subsistit únicament per la influència dels seus autors, i han desaparegut tan aviat com l'energia paternal que els creava deixava d'existir. Uns altres han tingut una existència més permanent i continuen encara vivint en la família maçònica, subministrant únicament mètodes diversos d'adquisició de coneixements amb la mateixa gran fi l'adquisició de la Veritat Divina per la Llum maçònica. Ragón en la seva obra Tulier General, ens proporciona els noms de cent vuit, sota títols diferents de Ritus, Ordres i Acadèmies. Però molts d'aquests, no són maçònics, sent únicament de caràcter social, polític o literari. El catàleg següent comprèn els més importants dels que fins avui continuen atraient l'atenció de l'estudiant maçònic:

​

1. Ritu de York.

2. Ritu Escocès Antic i Acceptat

3. Ritu Modern o Francès.

4. Ritu Americà

5. Ritu Escocès Filosòfic

6. Ritu Escocès primitiu

7. Ritu Reformat

8. Ritu Helvètic Reformat

9. Ritu de Fessler.

10. Ritu de Schroeder.

11. Ritu de la Gran Lògia dels Tres Globus.

12. Ritu de l’Escollit de la Veritat.

13. Ritu del Vel Púrpura.

14. Ritu del Capítol de Clermont.

15. Ritu de Pernetty.

16. Ritu de l’Estel Flamíger.

17. Ritu de Chastanier.

18. Ritu dels Filaletes.

19. Ritu Primitiu dels Filadelfos.

20. Ritu del Martinisme

21. Ritu del Germà Henoch.

22. Ritu de Mizraim.

23. Ritu de Menfis.

24. Ritu de la Estricta Observança.

25. Ritu de la Observança Laxa.

26. Ritu de los Arquitectes Africans.

27. Ritu de los Germans de l’Àsia.

28. Ritu de Perfecció.

29. Ritu dels Escollits Cohens.

30. Ritu dels Emperadors de l’Este i de l’Oest.

31. Ritu Primitiu de Narbona.

32. Ritu de la Ordre del Temple.

33. Ritu Suec.

34. Ritu de Swedenborg.

35. Ritu de Zinzendorf.

36. Ritu Egipci de Cagliostro.

37. Ritu dels Cavallers Benefactors de la Ciutat Santa.

 

En Maçoneria cap Ritu té supremacia sobre un altre i si el Ritu ha estat reconegut, el germà ho és de tots els Maçons de l'Univers.